jflamarich

No era el primer cop que assistia a un AppCircus, i una vegada més, vaig quedar meravellat amb l’organització -tot va anar com una seda- i sorprès per la varietat i qualitat de les aplicacions que van quedar finalistes al concurs. He de confessar però que vaig sortir d’allà una mica decebut amb el jurat, no perquè Diaro no guanyés (arribar a finalistes ja va ser el premi per al nostre modest prototip), sinó per dos motius que intentaré explicar a continuació.

En primer lloc, quasi bé l’única pregunta que va fer el jurat a tots els participants va ser sobre el model de negoci de l’app, la gran obsessió d’aquest sector que -reconeixem-ho d’una vegada- promet ser la gran indústria del demà, però que ara per ara amb prou feines dóna per a portar un plat a taula. Si aquest era un dels criteris determinants del concurs, aplicacions com Twitter o Instagram, per citar-ne dues de ben conegudes, haurien quedat desqualificades d’entrada.

En segon lloc, també em va decebre que el primer premi se l’emportés un joc. Que ningú s’enfadi: el joc està molt ben fet, molt ben dissenyat, té una base sòlida d’usuaris i, pel que sembla, un bon model de negoci al darrera. Era un just guanyador, però… És just que els jocs competeixin amb la resta d’aplicacions?

El primer que t’expliquen a qualsevol xerrada o conferència sobre desenvolupament d’aplicacions mòbils és que la teva app, per sobre de tot, ha de resoldre una necessitat de l’usuari, fer-li la vida més fàcil. Bona part de les aplicacions que es van presentar ahir sí responien a aquest criteri, però… i els jocs? Resolen cap necessitat més enllà de la d’entretenir?

Crec que fóra bo, en concursos d’aquest tipus, crear una categoria separada per als jocs (o al revés, una categoria separada per al que no són jocs), ja que sinó es corre el risc que passi el que està passant amb tots els markets d’aplicacions: més que cap altra cosa, semblen botigues de videojocs. 

Darrerament m’he vist en alguna conversa defensant que no es pot extrapolar l’ús que fem a Occident (o els països desenvolupats) de la tecnologia mòbil als països en desenvolupament. Molt menys si parlem d’smartphones, ja que per a molta gent, tenir un telèfon intel·ligent a les mans pot significar a la vegada tenir el primer mòbil, el primer ordinador i, potser el més important, la seva primera connexió a internet. Un triple salt contra la coneguda fractura digital.

Avui parlaré d’un dels “efectes secundaris” de viure permanentment connectats a la xarxa: el risc de confondre la inmediatesa amb la urgència. Abans, ningú no s’emprenyava si no responies un SMS fins hores després; ara, el famós doble check de whatsapp s’ha convertit en un déu, i pobre de tu com no responguis ràpid a un missatge… 

El fet de portar internet a la butxaca accelera la teva forma de comunicar-te: escrius sense parar missatges que abans no haurien valgut ni l’esforç d’enviar un SMS, respons als correus electrònics tant bon punt arriben, comparteixes imatges i pensaments tal com ragen… 

Aquesta immediatesa, però, no s’ha de confondre amb l’urgència: els correus electrònics continuen sent igual d’importants que abans, i potser val la pena esperar a estar davant un teclat que no pas respondre amb un apressat “ok”. Quantes vegades m’hauré trobat davant correus on el peu “enviat des del mòbil” és més llarg que el cos del missatge!

Perquè Foursquare és molt més que una aplicació per dir on ets. De fet, pots fer-la servir perfectament sense dir un sol cop on pares, i tot i així et servirà per descobrir llocs al teu voltant. Amb Foursquare, per exemple, podràs veure què opina la gent del restaurant al que estàs a punt d’entrar. I el que és millor: si el menú no t’ha agradat, podràs advertir-ho a la resta d’usuaris que vinguin darrera teu ;-)

Foursquare és també un joc: cada cop que dius on ets (fas check-in) l’aplicació et dóna punts que et situen més amunt al marcador, on competeixes amb els teus amics. L’aplicació també et fa “alcalde” dels llocs que visites més sovint i et premia amb tot tipus d’insígnies (badges) que alimentaran el teu esperit “d’explorador”. 

Finalment, Foursquare és també una manera d’aconseguir descomptes, regals i altres promocions, ja que cada cop més negocis ofereixen aquests avantatges als clients que fan check-in als seus establiments.

Reconec que jo mateix era un dels que malfiaven d’aquesta aplicació fins que la vaig començar a fer servir, i ara per ara és una de les meves preferides.

Fousquare és GRATIS i està disponible per a iPhone, Android, Blackberry, Windows Phone i altres.

Amagat darrera aquest elefant trobareu un útil bloc de notes multi-plataforma. I què vol dir això? Doncs que amb un mateix usuari podreu fer servir l’aplicació al mòbil, a l’ordinador de sobretaula, al portàtil, a la tablet… i tenir-hi totes les vostres notes sincronitzades al moment. Amb Evernote podreu guardar text, imatges, àudios, capturar pàgines web…

Una de les coses que més m’agraden d’aquesta aplicació és que reconeix i permet fer cerques sobre el text que apareix a les imatges, de manera que a vegades m’és molt més pràctic fer una foto amb Evernote d’allò que vull recordar (una etiqueta, per exemple) que no pas apuntar-m’ho.

Evernote és GRATIS i està disponible per iOS, Android, Blackberry, Windows Phone 7, MacOS, Windows… he dit que era multi-plataforma, oi?

Aquesta aplicació converteix els continguts de les principals xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, Flickr…) i webs de notícies en un autèntic espectacle per la vista. Flipboard agafa tot allò que publiquen els teus contactes i t’ho presenta com si fos una revista, destacant les fotos, les publicacions més populars…

Aquesta és una de les aplicacions que recomano sempre, sobretot als que s’acaben de comprar un iPad, ja que és en aquest dispositiu on realment disfrutes passant les seves pàgines. 

Flipboard és GRATIS i està disponible per a dispositius Apple (iPhone, iPad i iPod Touch). 

Abans, si no tenies una pàgina web no eres ningú. Ara, si la teva web no té una versió adaptada per a telèfons mòbils o, millor encara, una aplicació pròpia, t’estàs quedant desfasat. El futur -o  podem parlar ja de present?- de la xarxa passa per la (no tant) petita pantalla d’un smartphone.

Per als qui ens dediquem al periodisme, aquest canvi planteja encara més desafiaments en una professió a la que l’arribada d’internet va descol·locar. Ara ens queda pendent el gran salt a la petita pantalla, conèixer, saber gestionar i treure profit del nou entorn on, com resa aquest espai, la informació circula tan ràpida com passa la vida, i dura el mateix que la bateria d’un mòbil.